Joan Mañé i Flaquer va néixer a Torredembarra el 1823, fill d’un comerciant de gra natural d’Altafulla, que havia estat uns anys a l’Argentina i després s’havia establert a Torredembarra. Quan el jove Joan tenia tretze anys, el seu pare, d’idees liberals, va traslladar el negoci familiar a Tarragona com a conseqüència de la Primera Guerra Carlina, buscant més seguretat. Als vint anys, Mañé i Flaquer va marxar a Barcelona, on va iniciar una prolífica carrera en el món del periodisme que el va portar a col·laborar amb diversos mitjans.
El 1874 va entrar al Diario de Barcelona on va exercir de crític teatral, convertint-se amb el temps en home de confiança del propietari, Antoni Brusi i Ferrer, que el va nomenar director el juliol del 1865, un càrrec que va mantenir fins a la seva mort, el 1901. Joan Maragall fou secretari de Mañé i Flaquer durant anys. També va ser catedràtic de la universitat i director de l’Institut Barcelonès. Les seves obres més importants són “La revolución de 1868 juzgada por sus autores” (1876), “La paz y los fueros” (1876) i El oasis: viaje al país de los fueros (Provincia Vascongadas y Navarra) (1876-80).
A Torredembarra, hi va retornar alguns cops, com ho testimonien les cròniques de la festa major de Santa Rosalia que va escriure el 1852 i 1853. El seu retrat penja de la Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona, igual que el de Joan Güell, que va néixer a la casa del costat.
